|
AJUNTAMENT DE CAMPLLONG Ple Municipal d'11 d'abril de 2002
En el saló de Plens de la Casa Consistorial de Campllong, essent les dotze del migdia del dia onze d'abril de dos mil dos, sota la presidència del Sr. Alcalde, es reuneixen els regidors que al marge s'indiquen per a celebrar sessió extraordinària.Oberta la reunió són tractats els diferents assumptes inclosos en l'ordre del dia:
Vista la documentació aportada en data d'avui per la companyia POLINGESA, promotora del Pla parcial sector industrial Les Ferreries, que recull i reflecteix les consideracions plantejades per l'Ajuntament respecte de la configuració urbanística determinada en aquest per a les finques anomenades Mas Serinyà, Les Ferreries i els terrenys adjacents. Com a continuació d'anteriors resolucions adoptades per la Corporació en relació al Pla indicat, en sessions de 26 de juliol i 20 de desembre de 2001; a proposta de l'Alcaldia, prèvia deliberació i per unanimitat, els reunits ACORDEN: Aprovar la documentació complementaria al·ludida composada per memòria - 4 fulls-un plànol i un esquema de secció del vial, i trametre-la al Servei Territorial de la Direcció General d'ordenació del Territori i Urbanisme a fi que sigui incorporada a l'expedient corresponent al Pla Parcial esmentat i sotmesa a la Comissió Provincial d'Urbanisme per a aprovació definitiva si s'escau.
Vistes les gestions practicades a conseqüència de denúncies i queixes de propietaris i associacions de caràcter ecologista motivades per la contaminació acústica derivada del soroll de les aeronaus que efectuen " vols en pràctiques " en l'aeroport Girona-Costa Brava, depenent en la seva gestió pública de l'autoritat aeronàutica "AENA" (R.D. 90511991, de 14 de juny); Atès que les expressades molèsties efectivament es produeixen de manera principal en el període comprès entre els mesos de març i setembre i en general, al llarg de tot l'any (dissabtes i diumenges) i en un radi que prenent coma a centre el mateix aeroport, abasta una àrea o zona superior als 2.000 m.; Atès que s'han portat a terme prop d'AENA una sèrie de gestions per tal de pal·liar o reduir, de manera raonable, les expressades molèsties, dintre del perfil doctrinal i àdhuc comunitari que adopten les Resolucions que en matèria de contaminació acústica del transport aeri i dels "vols en pràctiques", s'han anat produint en diverses instàncies jurisdiccionals, davant el Tribunal Europeu de Justícia d'Estrasburg i dels mateixos tribunals espanyols; Atès que a tal efecte s'ha interessat un informe jurídic que constituís el fonament per una aproximació i una reiteració, formal i escrita, prop d'"AENA", per a l'adopció de mesures pal·liatives que conduïssin al necessari equilibri entre la pràctica d'aquells vols i la tranquil·litat i seguretat exigible, dins les zones afectades dels termes municipals, per part de la propietat i en general, pel veïnat de les diverses aglomeracions urbanes, representades pels municipis al començament mencionats. Atès que l'expressat informe, emès en data 2 d'octubre de 2001, ha estat conegut pels ajuntaments esmentats, al que s'ha prestat conformitat per iniciar de manera formal l'adopció de les mesures pal·liatives que es proposen en l'informe; sense perjudici de les que estableix la Disposició Addicional Única de la Llei de Navegació Aèria, en relació a l'art. 63 de la mateixa i que han de resultar desplegades per via reglament (noves servituds aeronàutiques); Atès per últim que el Pla Director de l'Aeroport Girona-Costa Brava, aprovat per l'ordre Ministerial de 16 de juliol de 2.001 (BOE de 8 d'agost de 2.001), recull pel que fa als vols regulars una anàlisi de valoració de les afeccions i de les mesures correctores proposades, divisió en els dos períodes de dia i nit i una configuració o barreja de la incidència de les diverses aeronaus, que permeten afirmar -el Pla Director -que la zona afectada per l'empremta del soroll (vols regulars de nivell 60 db) és relativament petita i no afecta cap municipi pròxim, afirmació que s'estén a la zona afectada per la pròpia empremta del soroll 50 db que tampoc afecta -diu -a cap nucli habitat important. Idèntica afirmació s'efectua per l'horitzó de l'any 2015, assenyalant que les empremtes de soroll dia i nit desplegament previsible tampoc afecten a cap nucli habitat important, cosa que fa que els efectes del expressats sorolls de vols en pràctiques resultin menyspreats o no inclosos ni mencionats en l'esmentat Pla Director; Dintre de les mesures que el propi Pla Director menciona, a part de les que s'assenyalaran a continuació, es refereixen principalment a l'aïllament acústic; a la limitació de l'ús del sòl entorn de l'aeroport (problema lligat amb l'ordenació del territori); la zonificació de l'àrea propera i finalment, una campanya de relacions públiques i constitució de comissions de seguiment d'accions correctores; A proposta de l'Alcaldia, prèvia deliberació i per unanimitat, els reunits ACORDEN: Primer.- Dirigir-se formalment a l'Administració aeronàutica AENA (R.D. 905/1991, de 14 de juny), per mitjà de la Direcció de l'Aeroport "Girona-Costa Blava", per l'adopció de les següents mesures pal·liatives de les molèsties que amb motiu dels vols en pràctiques afecten a la contaminació acústica i a la seguretat de les aglomeracions urbanes, incloses en la zona o zones afectades, que es detallen a continuació: Primera. Constatar i admetre la inclusió del soroll de les aeronaus en els "vols en pràctiques" dins dels riscos especials de l'activitat aeronàutica, i per tant, com a font productora de "danys a tercers en superfície". Segona. Sol·licitar la inclusió en les pòlisses d'assegurances de l'aeronau, en el seu cas, del risc de "vols en pràctiques" amb les conseqüències indemnitzatòries efectives, que deriven de l'art. 119 de la Llei de Navegació Aèria. Tercera. Exigir d'AENA, com a entitat pública titular i gestor de l'aeroport de Girona-Costa Blava, de Vilobí d'Onyar, el desplegament de mesures correctores del soroll dels "vols en pràctiques" que vagin des de una major elevació de l'altura de les aeronaus del circuit d'aproximació, com s'ha fer recentment a l'aeròdrom de Sabadell, a uns horaris i dies adequats, que no comportin efectes additius, mitjançant una programació o calendari d'ús (dies i hores), així com que aquestes mesures s'imposin per efectuar les maniobres d'aproximació i de l'aterratge i enlairament immediat, a les Companyies Iberia, Lufthansa i British Airways, o altres que utilitzen l'aeroport de Girona-Costa Brava en els "vols en pràctiques". Quarta. Admetre que la responsabilitat per soroll dels "vols en pràctiques" es troba inclosa dins la responsabilitat patrimonial de l'Administració, sota el principi de la responsabilitat objectiva (art. 119 Llei de Navegació Aèria), sense que resulti precisa la prova sobre la presumpció de culpa, a l'hora de l'exigència d'eventuals responsabilitats o indemnitzacions que resultin instades per les persones legitimades. Cinquena. Establir un mapa acústic limitatiu que permeti la comprovació o constatació de les infraccions dels nivells de soroll, que rebassin el concepte jurídic indeterminat de "deure de suportar" o "nivells raonables o suportables" (art. 119, Conveni de Roma, 1952) o que es vol cobrir amb el "progrés aeronàutic" que enerva les reclamacions per soroll. L'establiment d'aquest mapa acústic, constitueix per altra part, un element essencial de la "avaluació d'impacte ambiental". Aquesta determinació, que donaria lloc a la delimitació de "zones afectades", hauran de ser d'obligada observació a l'hora dels planejaments o de la ordenació territorial dels municipis implicats. Sisena. Instar d'AENA (o de la Direcció de l'aeroport, en el seu cas, a través dels òrgans competents que exerceixen funcions directives), l'establiment d'un sistema automatitzat de control o vigilància del soroll, comunicant-se a les companyies usuàries, en el seu cas, qualsevol excés del límit permès, amb trasllat al Ministeri de Foment; així com la concentració de canals, carrers o itineraris en els "vols en pràctiques" amb la finalitat d'evitar, en la mesura que sigui possible, les zones edificades o poblades. Setena. Elaborar un programa d'aïllament acústic dels habitatges més afectats pels "vols en pràctiques", com molt recentment -salvada la proporcionalitat s'ha imposat per a l'avaluació de l'impacte ambiental, en ocasió de la creació de la infrastructura de la futura 3a. pista de l'aeroport de Barcelona. Amb tot, l'Administració Aeronàutica, considera que l'aïllament acústic dels habitatges, només protegeix l'ambient interior sense corregir el medi extern. Vuitena. Estimar la necessitat de que els requisits d'altures mínimes i els circuits d'aproximació en els casos de "vols en pràctiques" augmentin la seva exigència i s'incloguin en disposicions del màxim rigor legal o reglamentari, de caràcter específic, per afrontar els problemes que suscita el soroll de les aeronaus, normes dirigides a disminuir les molèsties, en lloc de deixar als Tribunals en el cas "de reclamació" aquesta determinació, que forçosament s'ha d'inspirar en "conceptes jurídics indeterminats", tals com la "raonabilitat dels vols" o la noció de "sorolls evitables", comptant així amb normes habilitants i especifiques que evitin la substitució d'una correcta política ambiental, en relació a la contaminació acústica aeronàutica, per un activisme judicial que no correspon als Tribunals. Novena. Admetre que dintre els subjectes de les reclamacions per evitar o reduir la contaminació acústica i els danys provinents dels "vols en practiques" poden tenir-hi cabuda els Ajuntaments, com a peticionaris de mesures a adoptar per AENA, tendents a aquella finalitat pal·liativa. I que les persones individuals i/o les associacions o corporacions que tinguin dintre els seus fins, la protecció i defensa dels "interessos difusos" es troben plenament capacitades per a exercitar les actuacions procedents, com interessats legítims, davant tota classe de Tribunals i ordres jurisdiccionals, inclusiu davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, doncs a través d'aquest últim es pot produir per connexió, el reconeixement d'una violació de Drets Fonamentals tals com el Dret a la Salut o a la Intimitat (art. 15 i 18 de la Constitució Espanyola)". Segon.- Procedir en els termes que jurídicament corresponguin pel cas de l'adopció d'una actitud d'inactivitat administrativa per part de l'Administració aeronàutica, en els termes de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Lluís Freixas i Vilardell, Josep Currius i Codina Dionís Frigolé i Esteva, Joaquim Deu i Bell.lloch Lluís Batllosera i Mas, Joan Gumbau i Vila
DILIGÈNCIA.- Campllong, 26 d'abril de dos mil dos. Per fer constar que l'anterior
acta, transcrita en paper oficial de la Generalitat de Catalunya, folis
núm. 809137-B, 809138-B, 809139-B i 809140 ha estat aprovada
per l'Ajuntament Ple, en sessió de data d'ahir. |