![]()
| AJUNTAMENT DE CAMPLLONG ASSISTENTS 1r .- Aprovació de l'acte de la sessió del dia 28 d'abril proppassat. Oberta la reunió pel Sr. Alcalde, són tractats els anteriors punts detallats:
El Sr. Alcalde sotmet a la consideració del Ple l'esborrall de l'acta corresponent a la sessió ordinària que tingué lloc el dia 28 d'abril d'enguany i de la qual se n'ha tramès còpia a tots els regidors. No produint-se cap intervenció, els reunits manifesten conformitat amb l'esborrany indicat que, per tant, resta aprovat per unanimitat.
El Sr. Alcalde proposa als assistents de felicitar els infants nascuts en el municipi en els darrers mesos i, també, palesar condol als familiars dels veïns i veïnes traspassats recentment –q.p.d-- Els reunits manifesten conformitat i, per unanimitat, acorden d'adreçar les comunicacions proposades pels naixements de Jaume Rosselló i Puig, de Cal Tano, i la Laura Plana i Vilella, de Can Juny; i per les defuncions de Loreto Cateura i Vicens, de Can Pellaila, Pere Vilà i Serra, del Mas Miquel, i en Josep Garriga i Mestres del Mas Rossinyol. El Sr. Freixas continua explicant les diverses visites que ha realitzat al llarg del trimestre; Visita realitzada a Mossèn Solà del Bisbat de Girona per encetar negociació per la possible permuta de l'actual rectoria, havent-se acordat que l'Ajuntament s'encarregués de preparar un avantprojecte, el qual hores d'ara ja es a punt i, per això, s'ha tornat a demanar hora per tal concertar més les condicions de l'operació. De la reunió mantinguda amb el Sr. Adrià Felip, tècnic redactor del POUM, per tractar les rectificacions a introduir-hi. De les diverses trobades amb l'enginyer Sr. Robert Mas, per tractar sobre el possible pla de Sanejament a elaborar conjuntament amb Riudellots. De l'entrevista mantinguda el dia 20 de juny amb el Delegat d'Educació a Girona, pel tema de futura llar d'infants i la possible percepció d'ajuts, donat que els que hi ha actualment s'atribueixen seguint un sistema per paràmetres per mòduls que no s'adequa a les necessitats d'un municipi com Campllong, per quant l'establiment d'una sola aula implica la disponibilitat de tots els serveis determinats: menjador, despatx, patis, lavabos, etc., de la mateixa manera que si hi haguessin vàries unitats. Per això es va plantejar la possibilitat d'obtenir algun augment del ajuts, havent-s'hi mostrat el Delegat força receptiu, però sense formular cap compromís. Una altre possibilitat seria poder compartir director i altres serveis o equipaments amb alguna llar d'infants dels pobles veïns. De la reunió que es tenia que dur a terme el proppassat dia 6 de juliol, amb responsables de l'ACA, per parlar del tema de la depuradora i que finalment es va anul·lar, posposant-se per la segona o tercera setmana d'agost. Del dinar amb el Conseller de Medi Ambient i Habitatge Sr. Salvador Milà durant la seva visita a la comarca del Gironès, en el decurs del qual no va formular cap pronunciament respecte dels diversos temes plantejats per aquest Ajuntament en àrees de la seva competència, emparant-se en una carta tramesa dies abans i en la qual solament s'indicaven respostes de compromís, sense solucions concretes. De la visita el dia 22 de juliol amb el Sr. Arcadi Calzada, de Caixa de Girona, per tal de sol·licitar ajut econòmic pel Musicant... Tot i que per aquest festival no es va obtenir res, si que va aconseguir-se una ampliació de la subvenció que es concedeix per la Fira. Igualment, el Sr. Freixas informa als regidors dels següents assumptes: De les obres realitzades al camí de Can Granics (segons fase), consistents en l'eixamplament de la part que quedava, compactació amb subbase i col·locació de tubs per fer els passos per l'accés els veïns, etc. De les obres de supressió de les barreres arquitectòniques efectuades al pavelló i que han consistit en la instal·lació d'una plataforma elevadora per a persones amb minusvalia, des de l'escenari a la pista, i la construcció d'una nova escala d'accés. Igualment s'han adequat els lavabos dels senyors, deixant-los acabats com la resta de vestidors. Amb aquestes actuacions es poden donar per finalitzades les obres projectades pels exercicis 2004 i 2005, restant pendent pintar i posar les baranes de seguretat. De l'inici de les obres de rehabilitació de l'antic Ajuntament per a local social, trobant-se en l'actualitat la primera planta (subterrani) gairebé feta. De la reunió informativa sobre compostatge casolà que tingué lloc dies passats i a la que assistiren unes 12 persones que s'han inscrit per participar en la campanya. De la presentació de la xarxa d'internet sense fils, actualment hi ha 11 inscrits i ja està operatiu a tres habitatges De la reunió del dia 14 de maig amb els veïns del municipi. De la visita al municipi, el passat 15 de juny, del Hble. Sr. Carretero, Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya que va ser en resposta a una visita prèvia de l'Alcaldia, en la seu de la Conselleria, per fer-li palès la mancança d'aigua en els veïnats. El Sr. Carretero va confirmar l'ajuda de la Generalitat per a l'obra d'abastament en la quantia de 40 milions de les antigues pessetes. Aquesta obra, de la qual s'està elaborant el projecte, comprendria l'abastament d'aigua als veïnats de la Bruguera i Can Bosch i Can Dionís i la construcció d'un nou dipòsit. De la presentació i inici del casal d'estiu 2005, en el qual, enguany, a fi d'assolir un millor funcionament, s'ha limitat el nombre de places. En aquest punt el Sr. Freixas comenta l'escrit tramès pel Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, que s'ha al·ludit anteriorment, sobre tema d'escassetat d'aigua potable, dels sistemes de sanejament de residuals i de les rieres. Els reunits comenten si bé totes les respostes formulades són políticament correctes, vertaderament no s'hi inclou cap solució concreta als problemes plantejats.3r.- APORTACIÓ AJUDES PROJECTES D'EMERGÈNCIA. “ Atès que el Ple municipal, en sessió del dia 24 de gener d'enguany, va acordar d'efectuar una aportació d'import 600€, amb càrrec a la partida 05.3.480 del pressupost de l'exercici, a un dels programes específics oberts pel Fons Català de Cooperació i Desenvolupament, si bé sense efectuar-ne l'atribució concreta, per a tal de seleccionar-ho un cop coneguts els diferents programes endegats actualment per l'esmentat Fons. Donat que, un cop estudiats les opcions plantejades, segons documentació lliurada a l'efecte, s'ha constatat, per una banda, l'existència d'una gran varietat de línies que podrien beneficiar-se de l'aportació d'aquesta Corporació, i, per l'altra, que en ocasions sorgeixen dificultats amb els governs dels països destinataris que impedeixen d'assolir els objectius pretesos mitjançant els programes d'ajuts. Per tot això i per a tal de fer rendible i eficaç l'aportació municipal des de la perspectiva i finalitat de solidaritat que la motiva; el sotasignat Alcalde proposa al Ple l'adopció d'acord en els següents termes: “Disposar el lliurament de l'import aprovat per resolució del dia 24 de gener d'enguany a favor del Fons Català de Cooperació, per a tal que sigui el propi organisme qui en determini la destinació concreta i l'atribueixi a l'acció que estimi més adient, d'entre les múltiples que gestiona, informant-ne oportunament a la Corporació. Facultar àmpliament l'Alcaldia-Presidència a fi que dugui a terme les gestions i actuacions pertinents per al lliurament de l'import indicat.” El Sr. Freixas fa una breu resum del contingut de la proposta i no produint-se cap intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 4t.- RATIFICACIÓ ACORD JUNTA DE GOVERN SOL.LICITUD AJUT ECONÒMIC PER L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE PORTADA D'AIGUA POTABLE AL SECTOR CAN CANYET. “ Con a continuació de les actuacions endegades per resolució de la Junta de govern, del dia 2 de juny d'enguany, de sol·licitud de subvenció en el marc de la convocatòria d'ajuts formulada per Ordre Arp/205/2005, de 2 de maig, per al finançament parcial de l'execució del projecte titulat “PORTADA D'AIGUA POTABLE AL SECTOR CAN CANYET. Per a tal de complimentar les formalitats requerides mitjançant comunicació del Responsable d'Assessorament Rural i Innovació Tecnològica del propi Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca, del dia 4 de juliol proppassat (Reg. entrada núm. 579 del dia 7 de juliol); el sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents termes: “Ratificar en tot el seu contingut la resolució exposada de la Junta de Govern, de data 2 de juny, la qual es transcriu literalment a continuació i comprometre's aquesta corporació a emprendre l'actuació que s'hi detalla i executar les obres corresponents. “ 4.2.- GENERALITAT DE CATALUNYA – DEP. D'AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA. AJUTS PER AL FOMENT D'ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT DEL MEDI RURAL. SOL.LICITUD. Mitjançant Ordre ARP/205/2005, de 2 de maig, publicada al DOGC núm. 4379, del dia 6 de maig, s'ha formulat convocatòria per a atorgament d'ajuts per al foment d'activitats de desenvolupament del medi rural i pesquer. Vistes les bases reguladores de la convocatòria indicada i publicades com annex a la mateixa Ordre esmentada. Vist que en l'actualitat el municipi es troba en la necessitat de connectar els veïnats a la xarxa municipal d'aigua potable, atès el greu problema que pateixen les captacions particulars, sobretot per la manca de cabdal suficient per garantir el consum d'aigua de boca, i a més poder donar cobertura amb hidrants contra incendis en els llocs habitats. Per tot l'exposat, els reunits prèvia deliberació i per unanimitat ACORDEN:
En conseqüència, el detall del finançament previst seria con segueix: - Pressupost total: 54.426'45.- € - 100% - Generalitat de Catalunya - DARP: 40.819'83.- € - 75% - Aportació Ajuntament: 13.606'62.- € - 25%
El Sr. Freixas fa un breu resum de la proposta i indica que aquest veïnat no entraria en el projecte global de tot el municipi que s'ha comentat abans i que aprofitant la convocatòria de subvenció que s'ha esmentat, del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, s'ha demanat un ajut per la aquesta zona concreta del veïnat de Can Canyet. El Sr. Esteve pregunta sobre l'import a pagar dels veïns. El Sr. Freixas comenta que cal tenir en compte el plantejament del projecte de la resta de veïnats, que preveu que la conducció principal sigui a càrrec de la Corporació i la Generalitat i els veïns paguin la caixa, el comptador i la canonada fins al seu habitatge, cosa que ja els hi comportarà una despesa prou important. La intenció es de ser equitatius amb totes les zones i en tot cas a la de Can Canyet es mirarà que els dos industrials que hi ha tinguin una aportació més elevada, però que els particulars assumeixin el mateix import que els de la resta de veïnats. Igualment comenta que junt amb la Secretaria s'han reunit diverses vegades amb personal dels SSTT de Governació per a tal de fixar la forma legal de repercutir els costos i aquest ha estat el sistema que s'ha considerat més adient; a banda s'han d'establir drets de connexió i taxes. La zona de la Bruguera ja te el finançament garantit i si fos el cas que finalment no es concedís aquest ajut del DARP, se'n sol·licitaria un altra, de caràcter extraordinari, a la Diputació per tal de tirar-ho endavant. No produint-se cap intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 5è.- DOCUMENT DE SEGURETAT. APROVACIÓ. “ Atès que mitjançant resolució del Director de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de la Generalitat de Catalunya, de data 25 de febrer d'enguany, va procedir-se a la inscripció al Registre de Protecció de Dades de Catalunya la creació dels fitxers amb dades de caràcter personal de titularitat d'aquesta Corporació. Donat que en l'actualitat s'ha completat l'elaboració del document de seguretat que contempla la implementació de les mesures adients, segons nivell de protecció atribuït als fitxers indicats i que resulten d'obligat compliment per al personal municipal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i sistemes d'informació, de conformitat amb les determinacions dels arts. 8 i 15 del Reglament de mesures de seguretat (RD 994/1999, d'11 de juny). El sotasignat Alcalde, proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents termes: “Aprovar el document de seguretat elaborat i composat per 18 fulls i 100 fulls annexes titulats: A – Documents de notificació; B – Descripció de l'estructura dels fitxers; C – Descripció del sistema informàtic; D – Entorn del sistema operatiu i de comunicacions; E – Local i equipaments; F – Responsabilitats i personal autoritzat a accedir les dades; G – Procediment de control d'accés, suport i recuperació de dades i gestió de suports: H – Funcions i obligacions del personal; I – Procediments de notificació i registre d'incidències; J – Control periòdics i auditories.” No produint-se cap intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 6è.- C ARTA D'AALBORG. ADHESIÓ “ El mes de maig de 1994 es va celebrar a la ciutat d'Aalborg (Dinamarca) la Primera Conferència Europea de Ciutats i Viles Sostenibles en la qual es va aprovar la Carta de les Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg). Aquest document, que recull les directrius de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992, insta a les autoritats locals a iniciar el procés de les Agendes 21 Locals, amb el desenvolupament de programes a llarg termini encaminats a un desenvolupament sostenible des de la perspectiva econòmica, ambiental i social i posa en marxa la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles. Des d'aquella data fins ara moltes ciutats, pobles i institucions catalanes s'han adherit a la carta d'Aalborg i la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles manifestant, d'aquesta manera, la seva voluntat i compromís d'avançar cap a un model de desenvolupament harmònic amb el medi ambient i que no hipotequi el futur dels nostres fills.” Atès que els ajuntaments són les administracions més properes als ciutadans i per tant els destinataris de les recomanacions la carta d'Aalborg, tota vegada que poden iniciar programes encaminats a un desenvolupament sostenible de la seva comunitat d'acord amb els principis de l'Agenda 21. Atès que els objectius i accions recollits en la Carta d'Aalborg es consideren plenament coherents amb les tasques que el nostre Ajuntament ha de dur a terme en qüestions socials, econòmiques i medioambientals. El sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció del següent ACORD: PRIMER. Declarar l'adhesió de l'Ajuntament de Campllong a la Carta de les Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat, aprovada a Aalborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994. SEGON. Declarar el ple suport de l'Ajuntament de Campllong a les accions empreses en el marc de la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles. TERCER. Incorporar les recomanacions de la Carta d'Aalborg com a un element essencial en els treballs de redacció i desenvolupament d'una Agenda 21 Local. QUART. Fer arribar l'adhesió a la Carta d'Aalborg al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el qual ho comunicarà al centre coordinador de la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles a Brussel.les.” El Sr. Freixas fa una breu resum del contingut de la proposta i no produint-se cap més intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 7è.- PROGAMA DE SUPORT A LA REDACCIÓ DE PLANS D'ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT (PALS). SOL.LICITUD PARTICIPACIÓ. “ Ateses les necessitats actuals del municipi de disposar d'un document tècnic que descrigui exhaustivament la realitat social del municipi, el seu potencial econòmic i la seva situació mediambiental i obtenir un programa d'actuacions per a la millora d'aquest aspectes i que es reforcin els punts forts i es corregeixin els febles. Vist el programa de suport a la redacció de plans d'acció local per a la sostenibilitat (PALS) de la Diputació de Girona. Vist que el Plas esmentats tenen l'objecte divulgar els principis de sostenibilitat entre els municipis de les comarques i concretament s'afavoreix la redacció supramunicipal d'agendes 21. Atès les gestions efectuades amb l'Ajuntament de Sant Andreu Salou, per a la redacció d'un Pla conjunt. El sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents Termes: 1r. Sol·licitar a la Diputació de Girona la participació de l'Ajuntament de Campllong en el programa de suport a la redacció de Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), segons el model i metodologia definits en aquest programa. 2n. Assumir el compromís inicial de dur a terme, en base a aquest programa, una Agenda 21 Local. 3r. Comunicar el present acord a l'Ajuntament de Sant Andreu Salou, per tal que ratifiquin la seva voluntat de participar en la redacció conjunta del Pla. 3r. Notificar aquest acord a la Diputació de Girona.” El Sr. Freixas fa un breu resum de la proposta i comenta que la subvenció és d'un 90% del cost de la redacció del Pla per ser supramunicipal. No produint-se cap intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 8è.- MOCIÓ PER AL RECONEIXEMENT DEL MODEL TERRITORIAL BASAT EN EL BINOMI MUNICIPI I COMARCA “Atès que els municipis són el primer i fonamental nivell de relació entre els ciutadans i l'administració. Atès que des de la recuperació de les comarques aquestes han esdevingut l'eix vertebrador i aglutinador del territori. Atès que els Consells Comarcals són àmbits idonis i necessaris de reflexió, debat, decisió i gestió. Atès que els Consells Comarcals han esdevingut el nivell de representació política i administrativa que recull i canalitza la identitat, la realitat i l'especificitat de cada comarca. Atès l'article 5.1 de l'actual estatut d'autonomia de Catalunya que estableix que les comarques són, juntament amb els municipis, els elements bàsics de l'organització territorial de la Generalitat Catalunya. Atès que la proposta de nou estatut afecta la pervivència del model territorial actual basat en municipis i comarques. El sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents Termes: “ Que el nou estatut reculli que la Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial bàsica en municipis i comarques. Que la comarca continuï essent entitat local de naturalesa territorial per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, amb personalitat jurídica pròpia. Traslladar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, al president del Parlament de Catalunya, als diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, als Consells Comarcals i als Ajuntaments”. El Sr. Freixas fa un breu comentari, remarcant la importància dels Consell Comarcals pels municipis petits per poder gestionar moltes de les seves coses. El Sr. Esteve comenta, que tal com preveu l'estatut, la creació de les vegueries no implica la desaparició dels Consell Comarcals sinó que aquests quedin com a mancomunitats de serveis; que el que si que perden es poder polític a favor de les Vegueria; que la moció presentada es molt generalista, i tenint en compte que aquesta modificació de les comarques ve proposada des de Governació, on hores d'ara estem tramitant les subvencions que hem comentat, consideraria oportú i prudent de retirar la proposta. 9.- CARTIPÀS MUNICIPAL. MODI FICACIÓ. “ Atès que recentment s'han complert dos anys de la data d'aprovació del cartipàs que regeix l'organització d'aquesta corporació d'ençà la constitució del consistori sorgit de les eleccions municipals celebrades el dia 25 de maig de 2003. Considerant l'oportunitat d'adequar l'esquema determinat pel que fa a l'estructuració de la diverses àrees d'interès i activitat adaptant-lo de forma més precisa a les necessitats de funcionament dels serveis laborals i a la disponibilitat dels càrrecs responsables; el sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents termes: Primer: Modificar l'estructura organitzativa per àrees de gestió aprovada en sessió del dia 10 de juliol de 2003, definint-la segons detall que s'inclou a continuació i adscriure a cada sector el regidor i membres corporatius que igualment s'especifica tot seguit, sense atribució en cap cas de competències delegades: ÀREA DE COORDINACIÓ, RELACIONS INSTITUCIONALS I CIUTADANIA Alcalde Sr. LLUIS FREIXAS I VILARDELL Coordinació entre àrees. Governació Dinamització i promoció econòmica. Atenció i relacions ciutadanes. Relacions de l'Ajuntament amb altres Administracions Recursos humans ÀREA DE CULTURA, ESPORTS, ENSENYAMENT i SALUT: Primer Tinent d'Alcalde Sr. JOAN GUMBAU I VILÀ Promoció activitats esportives del municipi. Col·laboració entitats esportives. Dinamització cultural i d ifusió cultural del municipi Benestar Social: Coordinació Serveis Socials (assistenta social i educadora social) Relacions hospital geriàtric de Cassà de la Selva, atenció primària Coordinació organització Activitats Ajuntament i Associació de Fires i Festes: Fira, Carnestoltes, etc. Casal d'estiu Coordinació llar d'infants i escoles de Cassà de la Selva ÀREA DE URBANISME, ECONOMIA i AGRICULTURA: Segon Tinent d'Alcalde Sr. JOSEP CURRIUS I CODINA Vies públiques urbanes Control circulació camins veïnals, manteniment i millores. Promoció, control llicencies, ICIO, i urbanisme en general Pressupost i control de despeses/ingressos, préstecs i inversions. Promoció i protecció activitats agrícoles i ramaderes ÀREA DE GESTIÓ DE SERVEIS, EDIFICIS MUNICIPALS: Regidor Sr. JOAQUIM DEU I BELL.LLOCH Gestió i control edificis municipals - Instal·lacions exteriors - Pavelló - Oficines municipals - Manteniment cementiri Control enllumenat públic. Mobiliari urbà Xarxes de subministres i companyies: aigua, llum i gas. Vigilància i seguiment control de qualitat serveis: aigua i sanejament. Parcs i jardins: manteniment, gestió i millora. Neteja viària ÀREA DE MEDI AMBIENT, JOVENTUT, FESTES I DIFUSIÓ: Regidora Sra. ANNA BANCELL I BAGUDANCH Control servei de recollida deixalles: FORM, selectiva, rebuig, mobles i trastos vells, deixalleria. Control cens animals de companyia i servei de recollida de perduts. Control ambiental i sostenibilitat general del terme municipal: àmbits urbà, industrial i rústic. Millora i manteniment i protecció lleres i espais associats a les rieres. Joventut Festa Major i Musicant, Activitats de Nadal. Web municipal Edicions Locals (butlletí, llibres, etc.)” El Sr. Freixas comenta que aquest canvi ve motivat en part per la incorporació com a regidora de l'Anna Bancells, que la intenció es atribuir a cadascun la tasca que pot desenvolupar més bé; que es creen cinc àrees i els canvis més remarcables son: en Joan Gumbau, que es farà càrrec d'ensenyament, el casal d'estiu, benestar social i cultura, excepte la Festa i el Musicant... de la qual continuarà encarregant-se l'Anna Bancells, donat que sempre hi ha estat vinculada; en Josep Currius continua amb urbanisme i economia i integra la nova àrea d'agricultura; en Joaquim Deu deixa medi ambient i passa a controlar els serveis i edificis municipals, doncs és el que en hores de treball te més proximitat i disponibilitat tant per tractar amb el jardiner, per exemple, com per controlar el personal de manteniment que properament tindrem; l'àrea de medi ambient, joventut, festes i difusió serà per l'Anna Bancells, això inclou la gestió de les campanyes de deixalles, etc. No produint-se cap més intervenció, se sotmet la proposta a votació amb el següent resultat: Vots a favor: 5 (CiU) Vots en contra: 0 Abstencions: 2 (IpC) 10.- COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES. DESIGNACIÓ DE MEMBRE. “ Atès que la Corporació en Ple, en sessió del dia 10 de juliol de 2003, va adoptar acord en els termes literals següents: “ 2.4 - Designar l'Alcalde, Lluís Freixas i Vilardell i els regidors Josep Currius i Codina i Joaquim Deu i Bell.lloch, a fi que integrin la comissió especial de comptes que ha d'exercir les funcions que assenyala l'article 58 del Decret Legislatiu 2/2002, de 25 de maig, d'aprovació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en quant a l'examen, estudi i informe del compte anual de la Corporació. Actuarà com a president de l'esmentada Comissió el mateix Alcalde. Sol·licitar del Grup IpC la designació del representant que proporcionalment els hi correspon en la Comissió al·ludida i que, en conseqüència, serà nomenat en la propera sessió que tingui lloc.” Donat que pel grup IpC no s'ha complimentat la designació sol·licitada, no havent-se efectuat per tant, fins a la data, el nomenament del representant que li pertoca. Resultant necessari de subsanar la mancança exposada a fi de regularitzar el funcionament de la comissió especial de comptes com a òrgan necessari i de composició proporcional segons representativitat assolida pels diferent grups municipals; el sotasignat Alcalde proposo al Ple l'adopció d'acord en els següents termes: “Nomenar a la Sra. Anna Serra i Serra, cap de llista del grup Independents per Campllong, com a representant de l'esmentada formació en la Comissió especial de Comptes d'aquesta Corporació”. No produint-se cap intervenció, se sotmet la proposta a votació resultant aprovada per unanimitat de tots els regidors assistents. 11è.- CREACIÓ DE COMISSIÓ I ESTUDI TÈCNIC PER GARANTIR L'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE AL MUNICIPI DE CAMPLLONG DURANT TOT L'ANY. “ L'Ajuntament de Campllong fa temps que treballa per tal de solucionar el problemes de disponibilitat actuals i garantir l'abastament d'aigua potable durant tot l'any. La solució que es treballa actualment consisteix en aprofitar el pas per Campllong del ramal de connexió entre l'artèria principal de la xarxa de distribució del Pasteral a la Costa Brava Centre al seu pas per Cassà i el municipi de Riudellots de la Selva. Per tal de portar a terme aquest projecte està en procés de constitució una Mancomunitat entre els Municipis de Riudellots de la Selva i Campllong. Aquesta solució té com a principal inconvenient que no hi ha cap compromís per part del Consorci, que és el propietari i qui gestiona l'esmentada xarxa de distribució vers la Costa Brava, que reguli en quines condicions, quantitats i preu es cediria l'aigua a Riudellots i Campllong. En tot cas, atesos els problemes d'abastament que pateix la Costa Brava durant els mesos d'estiu, provocats per l'increment de la demanda estacional, molt probablement no es cediria aigua al ramal de Campllong i Riudellots durant els mesos de juny a setembre. D'altra, suposem que el cost d'aquesta aigua seria superior al que paguem actualment, atès que cal amortitzar les obres de les canalitzacions efectuades entre tots els municipis que integren el Consorci. PROPOSEM Una alternativa al ramal entre Cassà i Riudellots. Aquesta proposta es més que viable després de les converses mantingudes amb els distints organismes oficials implicats, consistent en abastar-nos no de l'aigua del Consorci de la Costa Brava, sinó de la companyia d'aigües de Girona, Salt i Sarrià. Aquesta opció està recolzada per diversos motius: Ja hi ha altres pobles de les rodalies de Girona que en fan ús, com Quart, Sant Julià de Ramis i, properament, Fornells de la Selva i Aiguaviva. Atesos els cabals als que té dret per Llei Girona no es preveuen problemes de subministrament durant cap època de l'any. El cost d'aquesta aigua és sensiblement inferior a la del Consorci. Si el municipi de Riudellots de la Selva s'inclina per aquesta opció, Campllong no se'n pot quedar al marge. A aquests arguments bàsics n'hi podem afegir dos no menys importants, que avalen l'oportunitat de la proposta: L'alternativa de construir una canalització d'aigua potable des de la ciutat de Girona passant per Fornells fins a Riudellots i Campllong també permet mancomunar els costos. L'aprofitament de les obres d'eixamplament de la carretera A-2 podrien abaratir considerablement el cost de les obres. Aquestes, segons una estimació prèvia, serien similars o inferiors a les previstes per portar l'aigua del Consorci des de Cassà. Així doncs, “Independents per Campllong”, ateses les consideracions anteriors DEMANEM: “La creació per part de l'Ajuntament d'una comissió, on s'hi integraran membres dels dos grups presents a l'Ajuntament, que s'encarregarà de continuar els contactes establerts amb els municipis implicats, “Aigües de Girona, Salt i Sarrià”, Ajuntaments d'Aiguaviva, Riudellots de la Selva,, Fornells de la Selva i Girona, “Ministerio de Fomento”, PRODAISA i amb l'Agència Catalana de l'Aigua, per valorar convenientment la possibilitat de connexió a la xarxa d'aigua potable de Girona. S'encarregarà a l'empresa subministradora PRODAISA que elabori un estudi tècnic per saber el cost de la connexió a la xarxa d'aigua potable de Girona des de la zona de Palau fins al dipòsits de Campllong”. El Sr. Esteva fa un breu resum de la proposta, remarcant que des el grup de l'oposició de Riudellots ja s'està mirant el mateix; que en la opció provinent de la xarxa del Costa-Brava el Consorci farà pagar l'amortització de l'obra i que es possible que quan més necessitats d'aigua hi hagi en els mesos d'estiu no ens en subministrin; per altre banda la mateixa aigua provinent del ramal de Girona que estan ampliant cap a Aiguaviva, Fornells, etc. sembla que no hi ha cap mena de restricció i que segurament els costos serien aproximats; també es podria aprofitar les obres de desdoblament de la Nacional II, a part que l'aigua de Girona es substancialment més barata que la dels pobles de la costa. El Sr. Freixas comenta que esta d'acord d'estudiar altres alternatives i presenta un estudi de la viabilitat i del cost que representaria l'obra feta tal com es proposava. El Sr. Freixas segueix comentant que l'equip de govern no està en contra de la proposta de presentada, si més no en la part a que es fa referència a estudiar alternatives, però que en aquests moment l'ACA no permetria cap altra opció; que per a aprofitar les obres de la Nacional II tampoc s'aconseguiria autorització. El fet que al finançament total si afegís la participació del municipi de Fornells de la Selva si que comportaria una rebaixa dels costos per a Campllong i Riudellots. El Sr. Freixas continua indicant que amb el que no s'està d'acord es en crear una comissió; que no es que no els hi vulgui incloure, sinó que fa 2 anys que s'està intentant reiteradament que l'oposició participi en una més gran de comissió: en la que forma el propi l'equip de govern. En aquest punt el Sr. Alcalde insisteix que vol que resti constància en acta que l'equip de govern ha ofert reiteradament durant els dos anys de legislatura al grup de l'oposició que s'hi integrés i els regidors de l'IpC han rebutjat l'oferta; que llavors quan es proposa la creació de petites comissions es considera una contradicció, respecte de la postura de no voler participar en una de més important que és el Govern local. El Sr. Freixas afegeix que el que troba bé es que s'hagi presentant aquesta proposta; que això demostra una inquietud envers el tema de l'aigua, un tema que en el temps actual tothom i és força sensible; que tot i que no s'hagués presentat la proposta de segur que l'equip de govern també hagués mirat aquesta alternativa; que el que s'intenta trobar es un camí per assegurar l'aigua a Campllong, donat que si bé ara per ara no s'enregistren problemes en el subministrament, es possible que en un futur si que n'hi hagin. I per això convé afegir-se a qualsevol esforç que facin les poblacions veïnes per aconseguir una millora en el subministrament. El Sr. Esteva pren la paraula i comenta que el grup IpC, en tots els temes relacionats amb l'aigua ha votat sempre a favor; igualment ha estat solidari i ha manifestat conformitat amb l'equip de govern en molts altres projectes que aquest ha dut a terme i que es referien a assumptes que formaven part tant d'un programa electoral com del dels altres; i referent a la proposta d'entrada a formar part de l'equip de govern de l'Ajuntament, reiterar que en cap moment hi ha hagut una proposta concreta i definida; que han manifestat diverses vegades que estaven disposats a treballar en aquest Consistori malgrat no formar part de l'equip de govern, sempre i quant es tornés a la normalitat d'abans de les darreres eleccions municipals de fer una sessió de Ple mensual, cosa que s'ha manifestat reiteradament i no s'ha aconseguit i això per quant amb reunions trimestrals es complicat fer un seguiment dels temes i com que no hi ha un tracte concret, sinó que “n'hem de parlar”, cosa que reconeixem se'ns ha dit diverses vegades, el grup es troba en una situació molt difosa i continua al marge. El Sr. Freixas manifesta la seva disconformitat amb els comentaris del Sr. Esteva, i remarca que si que s'ha parlat moltes i moltes vegades però no se n'ha deixat mai constància escrita i que d'ofertes n'hi ha hagut moltes, entre d'elles que si calia tornar als Plens mensuals s'hi tornaria; també s'ha ofert a l'equip de l'oposició àrees per gestionar i sense condicionants ni cap tipus de compensació totalment lliures a fi d'aconseguir el que esperava el poble, que fossin 7 regidors governant i no pas 5, per què poden portar les coses millor set persones que no pas cinc, tot i que per part de l'equip de govern ha quedat demostrat la capacitat per fer-ho; i no solament per la feina de l'Ajuntament, doncs en aquest poble hi ha moltes altres activitats en les quals es pot col·laborar, com per exemple el muntatge de la carpa per la Festa Major, que tindrà lloc dintre de dos setmanes i en el qual els convida a participar dintre . El Sr. Esteva replica dient que al ser la seva primera legislatura, creuen que poden continuar treballant igual sense formar part de l'equip de govern. La Sra. Serra pren la paraula i afegeix que començar a treballar amb una comissió petita pot ser un pas previ per endegar una col·laboració. El Sr. Freixas, diu que sols es tracta de fer o no fer política, el que s'està fent ara es “política” i l'altre seria “treballar”. El Sr. Esteva, afegeix que al igual s'ha fet un POUM que l'ha fet l'equip de govern basant-se en unes premisses, i amb el qual no hi volem tenir cap mena de lligam o compromís, considera que sortir al carrer i explicar-lo també es treballar per al poble; que hi han hagut 120 signatures i pel que s'ha pogut llegir a la premsa, ja que per part l'equip de govern no s'ha rebut informació, aquest Pla ha canviat i s'ha reduït. En tot cas quant estigui fet el tornarem a revisar i tornarem a actuar de la manera que ens sembli que més convé pel poble. El que no volen es sentir-se condicionats en qualsevol tema pel fet d'ésser-hi; que per això diuen “treballar si, però no cal formar part de l'equip de govern” i que entenen que així és com estan treballant. El Sr. Freixas comenta que és políticament correcte la seva posició i proposa deixar aquí el debat per reprendre'l, si s'escau, en el torn de precs i preguntes i recuperar el fil de la proposta i procedir a la seva votació. El Sr. Freixas aclareix que l'equip de govern no es favorable a la creació d'una comissió d'estudi però que si que s'està d'acord en treballar el tema, recollir informació i continuar estudiant les diferents alternatives. El Sr. Esteva i la Sra. Serra, manifesten la seva satisfacció amb la resposta de l'equip de govern perquè el que interessa es que es busqui la millor solució. No produint-se cap més intervenció, se sotmet la proposta a votació amb el següent resultat: Vots a favor: 2 (IpC) Vots en contra: 4 (CiU) Abstencions: 0 12è.- DESPATX ORDINARI El Sr. Alcalde informa als regidors del contingut de les següents resolucions: Del dia 29 d'abril de 2005, de sol·licitud del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d'una subvenció pel finançament de les despeses de redacció del pla especial d'infrastructures de sanejament. L'import dels honoraris és de 12.384,92€ segons l'empresa ABM. Del dia 5 de maig de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de Nicolau Pararols Salip per l'arranjament del terra de la cuina situada al Passeig de Campllong, 39. Del dia 5 de maig de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de FECSA-ENDESA per canviar els suports de fusta per suports de formigó de la línia elèctrica aèria al camí de Fornells. Del dia 19 de maig de 2005, de convocar concurs oposició per a la provisió de lloc de treball d'operari de manteniment i d'aprovar les bases reguladores. Del dia 20 de maig de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de FECSA-ENDESA per l'obertura d'una rasa per nova estesa de línia elèctrica de baixa tensió subterrània i instal·lació de nova caixa de baixa tensió per a nou subministrament al Polígon Industrial Les Ferreries, parcel·la 128. Del dia 20 de maig de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de Josefa Roquet Puig per la renovació d'algun cairat del porxo, repàs de la teulada i de la façana del Mas Les Ferreries. Del dia 20 de maig de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de Josep Gumbau Besalú per l'arranjament d'una estança de la planta baixa situada al veïnat de Can Bosch, 1. Del dia 20 de juny de 2005, respecte la sentència núm. 101/05 de ENDESA ENERGIA SAU, contra l'Ajuntament; resolent complimentar la sentència al·ludida d'anul·lació parcial de la liquidació emesa, aprovar la liquidació d'interessos de demora i procedir a la devolució de l'aval dipositat. Del dia 23 de juny de 2005, de contractació temporal per a la organització i direcció de les activitats del casal d'estiu de les següents treballadores: Ana Elisa Juàrez, Gemma Freixas, Gemma Xirgu, Irene Montal, Irmina Vidal i Mª Àngels Rubirola. Del dia 28 de juny de 2005, d'autorització de segregació de la parcel·la situada al Passeig de Campllong 3a, a favor de la companyia Freixas i Freixas, S.L. Del dia 30 de juny de 2005, de contractació temporal de la Srta. Mireia Besalú Asturiol, per a desenvolupar tasques d'auxiliar administrativa, per circumstàncies de producció. Del dia 1 de juliol de 2005, d'aprovació de la relació dels aspirants admesos i exclosos, per a la provisió del lloc de treball d'operari de manteniment, designació dels membres per integrar el tribunal qualificador, i determinant el lloc i l'hora de l'inici de les proves pel proper dia 29 de juliol a les 9 hores matí. Del dia 20 de juliol de 2005, de la devolució de la fiança de residus de la construcció per a la construcció d'una deixalleria en una indústria carnia a favor de la companyia Joaquim Albertí, S.A. situada al carrer Església, 9. Del dia 20 de juliol de 2005, de la devolució de la fiança de residus de la construcció per un habitatge unifamiliar aïllat a favor Fina Fabrellas Duch, situat al veïnat de la Bruguera, 6- Can Mau. Del dia 20 de juliol de 2005, de concessió de la llicència urbanística a favor de FECSA-ENDESA per l'obertura de 5m per nova estesa de línia elèctrica de baixa tensió subterrània i instal·lació de nova caixa de baixa tensió per a nou subministrament al Polígon Industrial les Ferreries, parcel·la 1. Els reunits es donen per assabentats.
Cap 14è.- PRECS I PREGUNTES El Sr. Esteva inicia el torn preguntant si s'ha fet alguna gestió sobre el tema de trobar alguna solució per tal de saber les declaracions de consum d'electricitat de les empreses per a poder ajustar les liquidacions a Fecsa/Endesa. El Sr. Freixas comenta que encara no s'ha fet cap gestió que s'està mirant si hi ha algun municipi que hagi fet gestions al respecte per tenir un precedent, però que de moment no s'ha trobat res. El Sr. Esteva pregunta sobre el tema de fer gestions sobre l'accés a la piscina de Riudellots. El Sr. Freixas respon que en tot cas s'ha de fer de cares a l'any vinent, i sempre abans que els de Riudellots facin aprovin l'ordenança reguladora, ja que les empreses gestores s'han de basar amb aquest document. La Sra. Serra sol·licita informació sobre les obres del Local Social. El Sr. Freixas respon que de moment les obres van molt lentes i que cal manar la pressa a l'empresa contractista i per poder avançar; que la idea es agafar tot el contingut de l'edifici vell i posar-ho al subterrani quan estigui el sostre fet, però que el millor seria aprofitant ara que ve la Festa Major i que es munta la carpa i es treu la majoria de material, treure també la resta i traslladar-ho a un magatzem que hi ha a Can Nosa, així el contractista podria treballar a les dos obres (la part nova i la part vella) i avançar més ràpidament. L'altre cosa es que s'eliminaran 4 places de l'aparcament per tal de fer la rampa d'entrada al magatzem i que s'ha repassat la fusta de la teulada, ja que s'esperava poder-ne recuperar-ne aprofitar-ne molta part, i pel seu estat sembla que això no serà possible; com que la part vella el projecte la plantejava format per unes encavellades de fusta vella, la idea seria d'intentar trobar fusta on calgui per tal de fer-ho tal i com estava previst, per que sinó perdrà tota la gràcia. Igualment comenta que sobre les encavellades i van bigues de fusta i a sobre un material que absorbeixi el soroll; que al tècnic del projecte se li ha encarregat de fer un estudi sobre la cuina i una avanç projecte sobre l'exterior i el possible parc infantil. La Sra. Serra pregunta si la intenció de l'Ajuntament es fer funcionar la cuina o sols muntar-la. El Sr. Freixas diu que l'Ajuntament te la intenció de deixar-ho equipat amb cambres, fogons, etc.; uns mínims per poder començar seguint les normatives de les cuines. La Sra. Serra diu que veu molt complicat de fer-ho funcionar com un restaurant; que li sembla que no cal fer tanta moguda; que de ben segur això serà un seguit de llogaters que al cap de quatre dies plegaran ja que no serà viable. El Sr. Freixas diu que encara que sembli molt, en realitat és molt petit; que s'ha agafat el model de Fornells i s'ha millorat perquè estigui equipat mínimament per què s'hi pugui fer alguna cosa; sinó ningú no ho voldrà agafar. La Sra. Serra continua dient que ho veu complicat pels requisits que avui en dia s'exigeix als establiments de restauració i pregunta si s'ha fet una estudi de mercat El Sr. Freixas comenta en tot cas es tractaria de que si no es munta la maquinària, de preveure un xic la distribució, deixar-ho preparat i ja s'estudiaria la formula correcta. El Sr. Esteva pregunta si hi ha entrades pel veïns de Campllong per assistir al Musicant... El Sr. Freixas comenta que igual que l'any passat: que els veïns de Campllong sols cal que reservin l'entrada a l'Ajuntament sense cap cost. El Sr. Esteva pregunta sobre el POUM, que s'ha parlar ja anteriorment. El Sr. Esteva continua comentant sobre que s'ha repassat algunes actes de les Juntes de Govern i que l'activitat de runes que desenvolupa l'empresa Xavier Alsina no està autoritzada, que si no te cap autorització municipal no te clar que això es pugui fer sense permís o llicència. El Sr. Freixas comenta que per part de l'Ajuntament no en té, però suposa que en deuen tenir un per emmagatzemar i no pas per gestionar. El Sr. Freixas pren la paraula i fent referència al POUM i a la reunió de veïns que va tenir lloc el passat 14 de maig, llegeix el que tot seguit es transcriu: “ En relació al POUM, el passat dissabte dia 14 de maig, en la reunió de veïns, es van fer multitud de interpel·lacions a l'equip de govern, la qual cosa no deixa de ser bo per al resultat final del mateix POUM, encara que l'equip de govern vol constatar que les intervencions directes per part dels membres de l'IpC, que formen part de l'Ajuntament, no donaven resposta a preguntes fetes per part de veïns, sinó que, en opinió de l'equip de govern, es va voler polititzar al màxim el Pla fins a aconseguir que tot es tornés una mica forçat, si haguessin estat respostes a interpel·lacions prèvies ho veuríem diferent, així que trobem tant les intervencions a la reunió del poble, com la recollida de signatures, una mascarada política destinada a desacreditar no el Pla en si, sinó un intent més per a desacreditar l'equip de govern, a contribuir que el poble no es governi, a tombar l'actual govern local, i molt llunys de contribuir a la governabilitat que fins i tot una obsessió. Aprofitem per dir que l'equip de govern, tot i saber la intenció de la recollida de signatures, està disposat a replantejar algunes de les situacions cap on ens portava el POUM exposat i re-exposat molt de temps, es tracta de replantejar aquest instrument urbanístic, que s'hi farien retocs per adequar-lo més al pensar d'una immensa majoria, això si conservant la viabilitat del projecte, ja que si no fos així, en un futur se'ns podria recriminar. El tema de recollida de signatures és molt vostre i no tinc perquè no opinar-ne, quan es recullen signatures no s'ha d'anar a forçar tant a la gent, ens hem trobat gent que han presentat un escrit retirant la seva signatura, ens hem trobat gent que ens ha dit “que varen venir tres vegades i vaig signar per treure'ls de sobre”, això no es res... si repassat les signatures vàrem trobar gent de fora de Campllong, i fins i tot signatures de gent estrangera, que quasi no parla la nostra llengua i per suposat no ens entenen, i que molt menys sabien comprendre que deien els escrits que acompanyaven les signatures. Amb això vull dir que fa molts anys que treballem perquè el radicalisme no estigui present a la nostra societat. Els hi asseguro que de cara a l'equip de govern, hauríem tingut la mateixa força o més 50 o 80 signatures aconseguides de forma espontània i segurament que no hagués sigut tant tipus enquesta sinó d'informar de lo que és el POUM. Vull aprofitar per a defensar el concepte sobre els quals reposa l'elaboració del POUM: Primer – Protegir tot el municipi d'especulacions urbanístiques, evitar que tinguem propietaris que vulguin fer l'agost a qualsevol indret del municipi i per aconseguir aquest objectiu, declarem tot el municipi “Zona de protecció Agrícola, zona de protecció forestal o zona de protecció natural” i limitem l'urbanisme a unes zones concretes i compactes, una d'urbana i una altre d'industrial. Segon – Disposar de sol urbà suficient per a poder fer habitatges socials, pensant d'inici per a joves, però qui sap si més endavant també per altres paràmetres de població, això si per a gent que faci molts anys que visquin a Campllong. Tercer – Preparar el nostre poble amb unes zones verdes i d'equipaments, que donin resposta a les necessitats presents i futures. Quart – Buscar i crear al nostre poble empreses suficients perquè la riquesa que generin ens permeti ésser un poble gran en serveis de l'administració cap als nostres veïns i veïnes i petit pel que fa ha pressió fiscal. Trobo que aquests punts no han estat en cap moment defensats pel grup de l'oposició i per acabar vull afegir que encara vaig trobar menys correcta l'acabament de la reunió, a la que no vull ni referir-me. “ La Sra. Serra pren la paraula i comenta que de “mascarada política” no en fan cap, ni en tenen cap intenció; la única cosa que s'ha fet és informar d'un pla que estava en tràmit d'exposició pública per que la gent no funciona així i no va a l'Ajuntament a informar-se. El Sr. Freixas contesta el que va fer no va ser informar d'un pla, sinó de dos punts i que això es desinformar. El Sr. Esteva, referent al comentari fet per l'alcaldia sobre la reunió de veïns, vol remarcar que a la convocatòria es destacava clarament i en negreta que un dels temes importants era el POUM. Que la intervenció d'enumerar tota la feina feta de l'equip de govern va durar 1 hora i mitja o dues; per tant el lloc era adient perquè figurava a la convocatòria. El Sr. Freixas replica que el que ha volgut dir era que les intervencions directes feta pels membres de l'IpC que estan a dins l'Ajuntament, no venien al cas, perquè com a components de l'Ajuntament ja havíem tingut altres àmbits i ocasions per exposar l'opinió. El Sr. Esteva respon que de tota manera, acceptant o no que no era el lloc adient, el que si es cert és que hi ha hagut un canvi substancial en el planejament mercès a l'actuació del grup IpC. El Sr. Freixas diu que si hi hagués hagut menys signatures però informant molt més, i no sols informant de la part que els va interessar. La Sra. Serra diu que no és així, que el grup de l'IpC va anar a informar, cosa que l'Ajuntament no va fer, que ho van intentar, amb interès, ganes i la feina ben feta, però evidentment no es pot anar casa per casa amb 80 planes. El Sr. Freixas respon que va llegir el seu escrit i era de “desinformació”; que pot ser amb una mica més d'explicació hauríeu aconseguit les mateixes signatures i consideraria que haurien col·laborat a informar al poble; però torna a repetir que sols van informar de les facetes que els van convenir i és això el que considera “mascarada política”. La Sra. Serra, comenta que, si vol, poden agafar la informació que ells van passar i repassar-la plegats per tal de trobar les coses que no son certes. El Sr. Freixas diu que en cap moment ha parlat de mentides, sinó que hi falta informació. El Sr. Esteva pregunta si s'està canviant el Pla arran de les al·legacions. El Sr. Freixas diu que no arran de les seves, sinó de totes les al·legacions presentades i d'entre elles, les seves. El Sr. Esteva especifica si aquestes signatures han motivat un replantejament del POUM, d'alguna manera. El Sr. Freixas comenta que sols han fet replantejar la posició de l'Alcalde. El Sr. Freixas afegeix que tothom es lliure de dir el que li sembla i es cert que si algú no volia signar no ho tenia que haver fet, però això és el que ens han dit. La Sra. Serra, referint-se als punts bàsics del POUM volia comentar que un creixement desmesurat està comprovadissim que és insostenible; els pobles que els hi fan això són una ruïna econòmica i per tant acaben no tenint serveis perquè no els poden mantenir. I això és el que avui en dia està en voga en l'urbanisme: els pobles perquè es facin cases i cases i es paguin llicències; això avui en dia te la frase posada “pan para hoy i hambre para mañana”. El Sr. Freixas replica que el POUM no diu enlloc això de fer cases i cases sense mesura. La Sra. Serra diu que si que les doblem. El Sr. Freixas explica que el creixement es posat en un interval de temps i que l'IpC no ha entrat en l'aspecte dels terminis. El Sr. Esteva comenta que hi ha una al·legació de les tres presentades pel seu grup que deia clarisimament que els terminis estaven fets a proporció del sol consolidat; que es pujava del 50% al 70% el que el POUM els deia en temps; que també hi havia una al·legació que demanava una normativa per a evitar l'especulació urbanística; que son dues maneres de posar filtres. El Sr. Freixas respon que l'especulació urbanística és la que és; que legalment hi ha mecanismes adients perquè això passi menys, però que seria difícil aplicar-los en el municipi, doncs interessa aplicar-los als promotors que paguen per fer aquesta feina, però no al particular que compra una parcel·la avui perquè el dia de demà la pugi utilitzar el seu fill. El Sr. Esteva explica que mai s'intentaria perjudicar un particular, sinó als especuladors i que d'experiència i exemples d'especulació n'hi han a 50 metres de l'Ajuntament. El Sr. Esteva torna a repetir que no tot és desinformació i no tot es una “mascarada política” per desacreditar l'Ajuntament i tombar l'equip de govern; que entén que costi acceptar la critica i que vol deixar clar que en cap cas no hi havia cap més motiu. Però que per això els regidors de l'IpC estan disposats a treballar a l'Ajuntament per, però com que tenen una altre visió en assumptes com el POUM i la visió de l'equip de govern és molt ferma i de molts anys de treballar en determinats punts de vista, costarà molt que canviar. El Sr. Esteva continua remarcant que son conscients que tot l'entorn de Campllong s'està edificant, tots els pobles del voltant estan creixent, tots els pobles de l'àrea metropolitana de Girona estan creixent; que hi ha una opció molt legitima que és dir nosaltres també; però hi ha una altre opció que és que no tot ha de ser créixer i créixer sinó que volem créixer però amb mesura. El Sr. Freixas diu que créixer en mesura és el que plantejava el POUM i quan quedi acabat i definitiu serà un POUM modèlic en aquest aspecte. El Sr. Esteva pregunta que si era tant modèlic perquè es retalla. El Sr. Alcalde li respon que els punts bàsics seran els mateixos, l'única cosa es que en lloc de ser 20 hectàrees potser seran només 15, però la manera de fer i desfer serà la mateixa. El Sr. Freixas al·ludeix als comentaris del Sr. Esteva referents al dia de la reunió del poble en el sentit que “es van empassar 1 hora o hora i mitja en el qual explicàvem tot el que s'havia fet al poble”, vol afegir que com a regidor i com a veí hauria de saber que aquestes reunions es fan des que la gent que va entrar a l'Ajuntament va considerar que tothom havia de poder estar informat; i en el seu moment, com que tots els regidors eren del mateix grup, va considerar-se adient de fer un cop a l'any, fa 18 anys, una reunió per que el poble pogués dir la seva opinió respecte del que es volia fer i el que s'havia fet; sobretot pensat que aquella època es feien moltes actuacions als veïnats i la gent tenia molt a dir-hi i moltes de les decisions que es van perdre en aquestes reunions van ser les que finalment es van realitzar; que fins i tot, en la reunió d'aquest any, creu que va anar més ràpid en la seva exposició, ja que a la sala es notava una expectativa i una tensió: que s'esperava l'últim punt i segur que moltes coses de les que es van enumerar la gent no va opinar esperant el punt final. La Sra. Serra comenta que potser era prou important per haver fet una reunió a part, que s'havien d'haver separat. El Sr. Esteva afegeix que per totes les coses que el Sr. Alcalde va dir el vol felicitar i que s'alegra i que sent que comparteix moltes coses, ja que s'han aprovat conjuntament i per unanimitat, i per acabar, que l'expectativa del POUM a la reunió va venir creada perquè en la convocatòria es remarcava amb negreta aquest com tema principal. El Sr. Freixas comenta que també podia haver-se allargat qualsevol altre qüestió; que no se sabia quina seria la llarga; en tot cas la qüestió nova era el POUM. El Sr. Esteva remarca que el POUM és un tema prou important per donar lloc a les discussions que hi ha hagut i a les que hi poden haver, perquè al final son aportacions perquè el que surti sigui el que vol el poble. El Sr. Freixas comenta que ja n'hi va haver una de reunió específica del POUM i que se n'han fet moltes més del que és obligat per la llei. El Sr. Esteva diu que està d'acord que s'ha exposat i explicat amb escreix i sols vol afegir que alguna cosa ha canviat i se n'alegren i els agradaria que en el nou plantejament hi poguessin participar tots, treballant. El Sr. Freixas està d'acord i tanca la reunió.
|