|
Dimecres, 31 d'agost: Música
per a veu i piano a Girona a principis de segle XX
Artista:
Gloria López soprano. Neix a Calahorra (La Rioja)
on desenvolupa els seus primers estudis musicals. Posteriorment
en el Conservatorio Profesional de Música de Logroño
on estudia violí i cant líric amb els professors
Jesús Ibis i Rosa Ma Gabeira. Forma part també
del Orfeón Calagurritano Pedro Gutierrez.
Col.labora amb orquestres professional de música popular
com ara la Maravella i la Principal de la Bisbal, fent diversos
enregistraments discogràfics i actuant per tota la
geografia espanyola i varies ciutats de l’estranger.
Acualment resideix a Barcelona on finalitza la carrera de
cant amb la qualificació d’excel.lent al Conservatori
Liceu de Barcelona i cursant estudis de perfeccionament amb
Joana Ma Banyeres. Ha participat en concursos internacionals
com el “Francesc Viñas”, “Manuel
Asensi”, “Jaume Aragall” i “Pepe Izaga”
assolint diversos premis.
Actualment forma part del Cor del Gran Teatre del Liceu d’ençà
l’any 2000.
Lluís Rodríguez
piano. Neix a Girona. Comença els estudis musicals
al Conservatori Isaac Albèniz de Girona i estudiant
amb Luiz de Moura Castro i Maria Jesús Crespo, obtenint
el títol superior al Conservatori de Barcelona. Posteriorment
es desplaça a EEUU on estudia a la Manhattan School
of Music de Nova York amb els professors Byron Janis i Marc
Silverman, obtenint les màximes qualificacions.
Ha rebut classes de Marta Argerich, Alicia de Larrocha, Daniel
Baremboim, Bruno Gelber. Ha obtingut 14 primers premis en
diversos concursos internacionals entre els anys 1994 i 2003.
Ha tocat com a solista amb la Orquesta de RTVE, Barcelona
Sinfonietta, Orquesta Sinfonica de Sevilla, Orquesta Sinfonica
de Castilla-León, Berger Philarmonic i Mar de Plata
Symphony Orchestra sota la batuta de directors com Uwe Nund,
Moshe Atzmon, David Gilbert, Jordi Mora, Francesc Llongueres
i Alexei Izmirliev.
L’any 2004 fa el seu debut al Carnegie Hall de Nova
York i realitza una gira per a Amèrica del Sud.
Programa:
| I. Música
per a piano d’Isaac Albèniz (Suite Ibérica)
|
| Evocación (quadern I) |
Isaac Albèniz
(Camprodon, 1860 - Cambo 1909) |
| El Corpus Christi en Sevilla (I) |
| Rondeña (II) |
| Málaga (IV) |
| El Albaicín (III) |
| |
| II. Lied
català signat per dos autors gironins |
| Tarda desmaiada |
Narcís Costa
(Girona, 1907-1990) |
| .Fidelitat |
| Per la verda mar vindries |
| Cançó de renunciament |
| |
Joaquim Serra
(Peralada 1907-Barcelona 1957) |
| Prec de Madona Elisenda a Mossèn Hug |
| Aquelles cançons |
| Camp de fajol |
| Cançó voluble |
| Cançó del port II |
| |
CANÇÓ VOLUBLE
Vós apenes sou desclosa ja estimeu d’ací
d’allí.
Una rosa mai reposa entre l’aura del matí.
Decanteuvos com la rosa ara a un altre i ara a mi .
Un amor de mai finir us duria massa nosa:
Una rosa en un jardí, si no es mou es trista cosa.
Ara a un altre i ara ami, decanteuvos com la rosa.
Rossinyol canta la glosa d’una pena sense fi.
Mes la rosa no s’hi esposa massa és bella
per morir!
Decanteuvos com la rosa ara a un altre i ara a mi .
(Poesia de Josep Carner)
CANÇÓ DEL PORT II
Gallaret a dalt de pal és una llengua de flama
.
La flama del Gallaret cap ventada no l’apaga:
Si es baralla amb el mestral L’atia la ponentada.
Gallaret a dalt del pal és un ocell que refila.
El guaiten els mariners i plens de joia somriuen;
El guaiten entre el cordam, ara que són lluny
les vinyes.
Gallaret a dalt del pal es com un estel que vola.
Favolada mar endins, el tiben totes les cordes.
Els colors del Gallaret es veuen entre la boira.
(Poesia de Tomàs Garcés)
PREC DE MADONA ELISENDA A MOSSEN HUG
Trovaire amic, vos qui sabeu dir bellament galanes coses,
I amb vostres versos escampeu la dolça flaire
de les roses, mireu mos ulls,
I si trobeu un tema bo per fer-hi glosses, que canti
alegra vostre veu i emmudiran els chors d’aloses.
Quan el sonet serà acabat mon tendre cor vos
serà dat, sereu mon rei, sereu ma joia ; i reclinada
en vostre si, versos a doll vos faré dî………
Vos sou el mestre i jo la noia.
(Poesia de Geroni Sannè)
AQUELLES CANÇONS
Aquelles cançons que la meva mare cantava cosint,
cantava gronxant-me; aquelles cançons de cèlica
flaire nascudes arreu pel pla i la muntanya,
Com baf del terreny com cosa trobada que un no sap d’on
ve i un sap que és de casa.
Aquelles cançons de tendra tornada que parlen
al cor amb poques paraules,
I coven l’amor………..i enlairen
la pàtria i adoren a Déu i vida regalen;
Aquelles cançons que la meva mare cantava cosint
ensems que em gronxava, avui, jo, tot sol, solet, sens
companya, del silenci al mig he ben escoltades.
Les sentia a pla car elles no enganyen: son mes langiós
caient envoltava;
La mateixa veu, la mateixa cambra el bressol mateix
, la mateixa cara,
Cara de consol, cara de consol. Cara de gaubança……
Fins jo un infantó m’apar que restava la
mirada al cel tèbia l’alenada,
Aquelles cançons , tan bones, tan sanes m’han
dat més encís que nit estelada.
Jo també als meus fills vull ferlos cantades
d’aquelles cançons que la meva mare cantava
cosint , cantava gronxant-me.
(Poesia de Ramon Pérez Vilar)
CAMP DE FAJOL
Que hi fas aquí tot sol, camp de fajol?
Virginitat sagrada, no t’ha tocat ningú?
Floreixes regalada i solament per tu?
Que en fas de la bellesa d’aqueixa gran blancor?
Vius lliure i ta nuesa no sap que és un petó?
Que hi fas aquí tot sol camp de fajol?
(Poesia de Joan Mª Guasch)
|
Comentaris abans del concert a càrrec
de Joan Gay
Espai: Església
Hora: A
les 10 de la nit.
|
|
